Aquí teniu el ending 2:
-Till the end-
La llum que baixa i es mostra a través
d'una esquerda d'un núvol espès
desfà poc a poc la mirada al passat
que algun dia va ser castigat.
Sempre he viscut pensant que era el millor.
Per això sóc tan fràgil i em persegueix el dolor.
Creia que, jo no tenia res ni ningú amb qui poder seguir
On hi ha l'amor, junts veurem
com els sentiments viuran, no moriran.
Els agafo, els vaig fent més, intento envoltar,
portant-te cap a un cel nou.
Visc esperant, somiant,
que un dia l'univers esclati entre flames.
No estaràs sol, no busquis dins d'un bosc infinit.
Abraça el vent, ell et durà cap a un nou món
No hay comentarios:
Publicar un comentario