Us deixo amb el primer ending:
-Haruka-
Mirant al passat d'aqulles terres se senten
i escolto els records que van creixent...
des d'aquí van sorgint fins a l'infinit.
Recordo un passat llunyà i misteriós
imatges que es mostren en la foscor
d'un mar, que va sentir dins del cor.
La vida neix a dins d'un món
que sé que encara batega.
Una colosal muntanya veig davant,
desprenent un alè ben blanc.
No deixa que surti el sol,
i ens prèn tot el que tenim.
En aquesta terra
dins del seu plor contemplem,
tu i jo podrem observar:
el món s'acabarà.
Segueixo pregant
perquè algun dia ens poguem
trobar a través de l'espai.
"On el temps no és final,
allà t'esperaré"
No hay comentarios:
Publicar un comentario